Us deixo un conte del Paulo Coelho que versa sobre l’amistat. Un text molt adequat, com tot el que escriu aquest home.
Un home, el seu cavall i el seu gos anaven per una senda de muntanya. Quan passaven prop d’un enorme arbre, un llamp va caure i els tres moriren fulminats.
Però l’home no és va adonar que ja havia abandonat aquest món i continuà el seu camí amb els seus dos animals ( a vegades els morts erren un cert temps abans de ser conscients de la seva nova condició…)
La senda era molt llarga i muntanya amunt el sol era molt intens, estaven tots suats i amb moltíssima set.
En un revolt, van veure llavors un magnífic portal de marbre que conduïa a una plaça pavimentada amb llambordes d’or.
El caminant és dirigí al guarda que custodiava el portal de marbre i tingué amb el ell la següent conversa:
- Bon dia.
- Bon dia, respongué el guarda.
- Com és diu aquest lloc tant bonic?
- Això és el cel.
- Que bé que haguem arribat al cel, perquè tenim moltíssima set!
- Vostè pot entrar i beure tanta aigua com vulgui. I el guarda senyalà la font.
- Però el meu cavall i el meu gos també tenen set…
- Ho sento molt, digué el guarda, però aquí no és permet l’entrada als animals.
L’home marxà amb gran disgust, perquè realment tenia molta set, però no pensava beure sol. Donà gràcies al guarda i continuà el seu camí.
Després de caminar una bona estona costa amunt, ja exhaurits els tres, arribaren a un altre lloc, que tenia la entrada marcada per una porta vella que donava a un camí de terra vorejat d’arbres. Sota l’ombra d’un dels arbres, hi havia el guarda estirat, amb el cap tapat per un barret. Possiblement dormia.
- Bon dia, digué el caminant.
El guarda respongué amb un gest del cap.
- Tenim molta set, el meu cavall, el meu gos i jo.
- Podeu beure tota l’aigua que vulgueu.
L’home, el cavall i el gos anaren a la font i calmaren la seva set.Després, el caminant tornà per donar les gràcies.
- Podeu tornar sempre que vulgueu, respongué aquest.
- Gràcies, però per cert, com és diu aquest lloc?, preguntà l’home.
- És el CEL.
- El Cel? Però si el guarda del portal de marbre em va dir que allò era el Cel!
- Allò no era pas el Cel, era d’infern, contestà el guarda.
El caminant restà perplex.
- Hauríeu de prohibir que utilitzessin així el vostre nom! Aquesta informació falsa pot provocar grans confusions! – advertí el caminant.
- En absolut, contestà el guarda amb un somriure. En realitat, ens fa un gran favor, ja que allí s’aturen tots els que son capaços d’abandonar als seus millors amics…
___________________________________________________________________________________________________
