Per bé o per mal, el món està canviant.
I força…
_____________________________________________________________________________________________________
Us deixo un conte del Paulo Coelho que versa sobre l’amistat. Un text molt adequat, com tot el que escriu aquest home.
Un home, el seu cavall i el seu gos anaven per una senda de muntanya. Quan passaven prop d’un enorme arbre, un llamp va caure i els tres moriren fulminats.
Però l’home no és va adonar que ja havia abandonat aquest món i continuà el seu camí amb els seus dos animals ( a vegades els morts erren un cert temps abans de ser conscients de la seva nova condició…)
La senda era molt llarga i muntanya amunt el sol era molt intens, estaven tots suats i amb moltíssima set.
En un revolt, van veure llavors un magnífic portal de marbre que conduïa a una plaça pavimentada amb llambordes d’or.
El caminant és dirigí al guarda que custodiava el portal de marbre i tingué amb el ell la següent conversa:
- Bon dia.
- Bon dia, respongué el guarda.
- Com és diu aquest lloc tant bonic?
- Això és el cel.
- Que bé que haguem arribat al cel, perquè tenim moltíssima set!
- Vostè pot entrar i beure tanta aigua com vulgui. I el guarda senyalà la font.
- Però el meu cavall i el meu gos també tenen set…
- Ho sento molt, digué el guarda, però aquí no és permet l’entrada als animals.
L’home marxà amb gran disgust, perquè realment tenia molta set, però no pensava beure sol. Donà gràcies al guarda i continuà el seu camí.
Després de caminar una bona estona costa amunt, ja exhaurits els tres, arribaren a un altre lloc, que tenia la entrada marcada per una porta vella que donava a un camí de terra vorejat d’arbres. Sota l’ombra d’un dels arbres, hi havia el guarda estirat, amb el cap tapat per un barret. Possiblement dormia.
- Bon dia, digué el caminant.
El guarda respongué amb un gest del cap.
- Tenim molta set, el meu cavall, el meu gos i jo.
- Podeu beure tota l’aigua que vulgueu.
L’home, el cavall i el gos anaren a la font i calmaren la seva set.Després, el caminant tornà per donar les gràcies.
- Podeu tornar sempre que vulgueu, respongué aquest.
- Gràcies, però per cert, com és diu aquest lloc?, preguntà l’home.
- És el CEL.
- El Cel? Però si el guarda del portal de marbre em va dir que allò era el Cel!
- Allò no era pas el Cel, era d’infern, contestà el guarda.
El caminant restà perplex.
- Hauríeu de prohibir que utilitzessin així el vostre nom! Aquesta informació falsa pot provocar grans confusions! – advertí el caminant.
- En absolut, contestà el guarda amb un somriure. En realitat, ens fa un gran favor, ja que allí s’aturen tots els que son capaços d’abandonar als seus millors amics…
___________________________________________________________________________________________________
Cadascú s’organitza el seu espai de treball com vol, o com pot. En aquesta web podreu trobar moltissims exemples de com la gent s’ho monta. Alguns són realment molt interessants…
_____________________________________________________________________________________________________
Buscant informació sobre servidors web en la wikipèdia, he trobat aquesta entrada on és fa referència al considerat primer ordinador que va assumir les funcions de proveïr de pàgines html a una encara limitadissima comunitat d’usuaris: el Nextcube.
En Tim Berners-Lee en fou el seu impulsor. Però que hi havia darrera d’aquest NextCube?
Podeu trobar l’origen de tota la historia en aquest link en castellà o en aquest en anglès, però per fer un petit resum, el Mac OS X que coneixem avui té els seus origens en el sistema operatiu NeXTStep que funcionava en aquesta workstation.
És a dir, en resumides comptes, és podria afirmar a grans trets que el www va començar en un Apple…
___________________________________________________________________________________________________
No revelis al teu amic tots els secrets que tinguis. Què saps tu si amb el temps no es transformarà en el teu enemic?
No causis al teu enemic tot el mal que li puguis fer. Què saps tu si amb el temps no es transformarà en el teu amic?
Saadi (1184-1283) Poeta persa
___________________________________________________________________________________________________
Com remarca Ricardo Galli en el seu bloc, aquest darrers dies l’enrenou d’Apple i el seu Iphone ha fet que una noticia molt important pel futur d’Internet passés pràcticament desapercebuda.
El passat dilluns dia 7 de juliol, les comissions IMCO i ITRE del parlament europeu van votar tota una sèrie de directives sobre el projecte de reforma del dret europeu de les comunicacions electròniques. Algunes d’aquestes directives, extremadament perilloses per la neutralitat de la Xarxa, van ser presentades i adoptades, en un primer pas.
Aquestes directives tenen com a objectiu tancar l’arquitectura oberta d’Internet per augmentar el control i la vigilància dels usuaris, donant el poder als ISP’s amb el suport de les administracions publiques sobre la regulació d’utilització de la xarxa, desplaçant d’aquest funció a les autoritats jurídiques. Això vol dir, clar i català, que en un moment donat un operador podria restringir als seu clients l’us d’un navegador en favor d’un altre, o simplement inutilitzar programes de P2P, com Emule o Bitorrent.
De fet, a Espanya ja es comencen a escoltar dates per el tancament de la xarxa P2P…
L’aprovació definitiva de les directives s’havia de produir el proper 2 de setembre, però una mobilització general dels agents implicats, associacions d’usuaris d’internet i sobretot per www.laquadrature.net, que ha promogut un enviatment massiu de mails avisant dels atacs contra els drets fonamentals a certs eurodiputats, ha aconseguit retardar el vot fins a una data aproximada del 22 al 25 de setembre.
Semblaria ser que alguns eurodiputats no haurien examinat els dossiers amb tota l’atenció necessària, i que la proximitat de les vacances d’estiu hauria provocat l’aprovació, una mica precipitada, del paquet d’iniciatives polèmiques.
Personalment, entenc que si jo fós un creatiu, m’emprenyaria molt que la meva obra fós difosa sense el meu consentiment per internet, provocant-me un greuge econòmic important, però també veig que les coses estan canviant moltissim darrerament i que el model de distribució actual dels ben culturals està caducat. No sé fins a quin punt és vàlid voler defensar aquest model, tant si com no, fins a les seves ultimes conseqüencies.
En tot cas, ja veurem a finals de setembre si la cosa va a més o no…
___________________________________________________________________________________________________
No considerarem miraculosa cap experiència que poguem tenir, sigui la que sigui, si prèviament matenim una filosofía que exclou el sobrenatural.
Llegeixo en www.elpais.com que, com era d’esperar, els dos representants més importants de les “nacions emergents” i més contaminants del planeta, la Xina i l’Índia, han declarat que “no estan en disposició d’assumir els compromisos dels països rics de retallar a la meitat la seva emissió de gasos contaminants per 2050″.
No estan disposats les propostes del G8 limitin el seu desenvolupament, en nom d’un motiu ecològic que, francament, no poden o no volen entendre.
Sense anar més lluny, el COI ha felicitat les autoritats xineses pels treballs realitzats a rel de l’organització dels jocs olímpics de Pekin 2008, però també ha manifestat la seva preocupació pels problemes que podria produir l’intensa contaminació del l’aire als esportistes.
Els 17.000 milions de dòlars que han gastat les autoritats xineses per intentar solucionar aquest problema no han servit de gran cosa, ja que Pekin continua sent considerada per la OMS com la segona ciutat més contaminada del planeta, per darrera de Mèxic DF i per davant del Caire.
I és que la manca de puresa de l’aire podria ser un factor limitador pel rendiment de molts atletes, produint un rendiment més baix i provocant símptomes d’al·lèrgia i asma, que al intentar ser controlats amb certs antiestamínics, podrien donar un resultat positiu als controls antidòping.
La Xina no deixarà de contaminar el planeta, ni tampoc d’organitzar jocs olímpics, si això representa frenar el desenvolupament exponencial de la seva economia.
Tot sigui que ella acabi també com podrien acabar les arbres que van plantar l’altre dia els dirigents del G8…
___________________________________________________________________________________________________
Ja havia llegit alguna cosa per internet, però en aquest bloc és resumeix perfectament aquesta nova religió, inspirada i decidida a conquerir el planeta sencer.
Almenys a mi, m’ha fet replantejar-me moltes coses que tenia com assumides.
Meditem, germans, meditem sobre aquests conceptes…
___________________________________________________________________________________________________
